Intervenció d'Enric Roig al míting de Bítem. Dilluns 19 de maig de 2014

Hola molt bona nit i moltes gràcies per acollir-nos aquí a Bítem

Esta nit, quan pujava cap aquí, no he pogut menos que tancar els ulls i recordar tants i tants dies que vaig viure a Bítem. Van ser molts anys pujant als horts del pare i del tío per a recollir mandarines; a l’hort on ara està la cooperativa i al de més a baix al camí de la Masada. D’aquells dies em quedo amb la lliçó de que per cuidar la terra s’ha de treballar mot dur, i amb la tendresa i l’amabilitat amb que aquells bitemencs i bitemenques sempre em van tractar.

Després, al llarg dels anys, quan he tornat a visitar el poble com a regidor, he pogut tornar a constatar-ho amb els vells amics del meu pare.

Per esta raó, avui, sento una profunda emoció de fer el meu primer discurs polític davant de tots vatros. 

Com alguns sabreu, des de fa pocs dies els companys i companyes del PSC van dipositar la seva confiança en mi per enfrontar-me a Ferran Bel a les eleccions municipals de l’any vinent, i avui aquí us asseguro, com els hi vaig dir a ells aquell dia, que m’hi penso deixar la pell.

  

Però avui estic aquí per a parlar d’Europa i també per a parlar de principis i valors. Així com per parlar de perquè hem d’anar a votar el dia 25 de maig, i perquè hem de votar al Partit dels Socialistes de Catalunya.

Estic aquí per a parlar d’una Europa en la que els Estats han apostat per desmantellar els nostres drets socials, d’una Europa en que s’ha apostat per imposar una lògica individualista que ens acaba dient: ho sento però estàs sol, t’has quedat sol.

Hem assumit de ple la tirania del campi qui pugue, una tirania que ha entrat també en l'àmbit dels valors. Sí, avui en dia, parlar de valors, no està de moda. Avui en dia parlar de solidaritat, de lluita obrera, d’europeisme, de justícia social... no està de moda.

Però deixeu-me que us digui que avui, és més imprescindible que mai que aquells que creiem en estos valors, que aquells que creiem en les persones per damunt de tot, ens rearmem i diguem: prou! Avui, més que mai és l’hora de dir: prou!,

I per això, hem de prendre decisions. Hem de decidir, aquí i ara, si ens deixem engolir pel sistema del més fort, o ens situem una altra vegada al costat de les lluites socials, reprenent els nostres principis i valors que sembla que s’han perdut per un suposat camí cap a  la modernitat.

Alguns diuen que són mals temps per als valors; que en èpoques de crisi com l’actual cal preocupar-se primer per “allò nostre”. Ho diu Plataforma x Catalunya, ho diu el Partit Popular, i fins i tot ho diu Convergència i Unió, que vol “guanyar” Europa. Per a tots ells allò important és “lo nostre”.

Però…  jo em pregunto, què és “lo nostre”? Qui determina què “és lo nostre”?

Ens estem acostumant a vore normal que uns pocs acumulin la major part de la riquesa, que els xiquets i xiquetes de les nostres escoles passin gana, que s'especuli amb la Borsa, que els nostres veïns perdin el treball, que se salvin bancs i no persones... Això és lo nostre?

Ens hem acostumat a creure tot lo que diuen aquells que pensen que amb diners es pot aconseguir tot, i que fan qualsevol cosa per diners. I ho sento senyors de la dreta, però per a natros, per a la majoria... això no és “lo nostre”

Estem en una Unió Europa en que els Estats supediten la justícia a la competitivitat, en un país on ha reaparegut 50 anys desprès la malnutrició infantil, on gairebé un terç de la població està en situació de precarietat. En un estat on la dreta no té prou amb recomanar que es rebaixin els sous en un 10% amb l’únic objectiu de que ens convertim en la reserva de l’ocupació a baix cost laboral d’Europa, fa falta que avui tornem a parlar de valors, dels nostres valors, dels valors del socialisme... en un país com este, cal que avui, més que mai, li diem a la gent: que no estan sols!, que natros no us deixarem sols.

Sabeu? Me’n canso d’escoltar a persones, que em paren pel carrer i que em diuen que els qui governem no els representen. I voleu que en confiança us digui una cosa: en moltes ocasions, en la majoria d’elles, tenen raó.

Els Estats d’Europa fa massa temps que han convertit la Unió Europea en un aparell que posa els interessos d’uns quants per sobre del bé comú.

Els ciutadans hem estat força innocents, i en aquesta innocència no hem sigut conscients que anàvem deixant el nostre futur en mans de governs buròcrates que han posat per damunt de les persones els beneficis econòmics.

Els ciutadans ens hem deixat enganyar per aquells que deien que no hi havien altres solucions, que, com repeteix fins a la sacietat la Convergència i Unió i el Partit Popular, no hi ha diferències entre partits, entre polítiques d’esquerres i de dretes.  Però jo crec que sí, i us puc assegurar que no és així, que hi ha diferència entre polítiques de dretes i polítiques d’esquerres.

Els ciutadans hem caigut en la trampa i hem oblidat moltes vegades que aquells que amaguen els seus diners en paradisos fiscals sempre són de dretes.

Els ciutadans hem oblidat moltes vegades que, per a ells, els que tenen diners, els de dretes, la solidaritat depèn de les sobres del benefici privat.

I això ho dic per que veieu que este és el seu model, però no és el nostre. 

Un model més preocupat per justificar i argumentar les receptes que suposadament ens han de treure de la crisi, que per l'onada de retallades de drets que avui estem patint.

Mireu, avui un mitjà de comunicació ha anunciat que 500.000 xiquets i xiquetes este estiu es quedaran sense una menjada principal al dia. I això és molt greu.

Ens volen fer creure que només ens queda patir o aplaudir els guanys o les pèrdues de la Borsa, de la Prima de risc, d’allò que fan “les nostres“ multinacionals, de la Marca Espanya, o del creixement del PIB, com si fossin victòries o derrotes de “el nostre equip”. I us ho puc assegurar que no ho són. Que esta és la seua lliga, però no és la nostra.

Ens poden fer creure que la macroeconomia va molt bé, però mentre els xiquets i xiquetes passen gana, no serveix de res.

Alguns s’empenyen en parlar de territoris, i quan tu els dius que no, que no es tracta d’això, que hem de parlar de persones, llavors et diuen antipatriota, que no estimes la teva terra, o inclús que ets un “mal català”.

Sabeu que us dic, que el gran obstacle per sortir realment de la crisi a la qual ens enfrontem, és tota esta argumentació i justificació dels poderosos, dels que més tenen.

Però també us dic que les coses, no han de ser necessàriament així. Les coses poden canviar. Creieu-me de veritat quan us dic que les coses es poden fer de forma diferent.

Si un es posa a mirar, hi ha raons per al pessimisme. Sabem que és molt difícil fer canvis i plantar-nos, i dir als poderosos: ho sento senyors, però si que es pot fer diferent! i els ciutadans podem tornar a reprendre el camí del bé comú. Potser no sabem amb detall com serà el camí, però sí que comença amb els primers passos. Ja ho va dir el poeta: Caminante no hay camino, se hace camino al andar.

    

I no ho dubteu, que el camí cap al canvi comença amb les eleccions del proper diumenge 25 de maig.

Encara que alguns s’entestin en dir que som tots igual us puc assegurar, que no ho som. De veritat, que no ho som.

Mireu, el passat dissabte va vindre a Tortosa l’exministra Cristina Narbona, la ministra que fa 10 anys, lo primer que va fer en prendre possessió va ser derogar el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel Partit Popular amb el suport de Convergència i Unió. I això ho va fer una ministra socialista i ara tornem a veure com el PP aprova un altre Pla de Conca que vol tornar a sentenciar a mort el Delta i les Terres de l’Ebre i ara, els que es volem convertir amb els salvadors del territori van junts de la maneta a Europa: Convergència amb els lliberals europeus i Unió amb el Partit Popular Europeu, com veieu ells si que són tots iguals.

Alguns pensem en construir un nou futur, basat en els valors de la igualtat, la justícia i la llibertat, mentre d’altres estan a la política per afavorir només als seus.

Alguns creiem en el futur. I este futur comença a Europa, però també comença aquí a casa nostra. Perquè Europa és Brussel·les, París, Roma i Berlín, però també ho són les Terres de l’Ebre, Tortosa i Bítem. I el nostre futur l’hem de construir entre tots!

No us enganyaré, la gent avui en dia està molt desanimada i abunda el pessimisme, el desconcert i el temor davant un futur incert. Ens trobem enfront de reptes que qüestionen el que ha estat nostra existència fins ara. El món, en el qual havíem après a desenvolupar-nos i a buscar oportunitats per a les persones, està canviant de la nit al dia. I això fa temor.

No obstant, estic convençut que, fent bandera dels nostres valors, entre tots construirem un futur més social i responsable. Construirem organitzacions, no només a Europa, sinó aquí a casa nostra, que ens permetin defensar-nos d’esta hegemonia que han implantat els que més tenen.

Estic convençut que només des dels valors socialistes tornarem a construir allò que ha estat desmuntat.

Diguin el que diguin els de la dreta, la lluita davant la crisi demanda més que mai lluitar defensant els nostres valors, defensant una actitud europeista. La crisi es guanya a Europa, però no oblidem que Bítem també és Europa.

No podem quedar-nos solament en la crítica a les retallades, ni en l'enyorança d'aquell passat que ens va conduir a la crisi actual. Cal tornar a reivindicar, amb més força si cal, un futur encaminat cap a noves polítiques que comportin un compromís real i coherent de la nostra gent, amb aquells que més ho necessiten i que ho estan passant realment malament.

Estem en un d'estos moments que un nota que és produirà un canvi. És el moment de ser agosarats. És el moment de tornar a parlar de principis, valors i objectius comuns. Avui és un bon moment per a tornar a parlar de socialisme, perquè sí alguna cosa és el socialisme és europeista, i si en alguna cosa creu el socialisme és en la unió dels pobles, de les persones. Davant d’aquells que es creuen que es va a Europa a guanyar o a perdre, els socialistes creiem que estant a Europa sempre es guanya.

Per això, este és el moment de dir prou a les injustícies provocades per la crisi. No podem lluitar pels territoris si oblidem a les persones. No és creïble el suport a la lluita pels drets socials a Europa, sense implicar-nos en les lluites d'aquí.

   

Per este motiu, el proper diumenge us demano que aneu a votar, i us demano que animéssiu als vostres per anar a votar socialista. I us ho demano en el meu nom, i en el de tots aquells que en un moment o d’altre van lluitar, i fins i tot van deixar la seva vida pel socialisme. Perquè ser socialista és ser europeista.

Perquè natros volem dir fort i clar a Europa que ser socialista és portar al Parlament Europeu el compromís heretat de totes les persones que fins avui han lluitat contra les desigualtats, les imposicions, l'explotació, la xenofòbia...

Perquè li hem d’explicar a tothom que ser socialista és una ètica irrenunciable des de la que encarem el nostre treball des de la responsabilitat, l’equitat i la justícia.

Perquè només des dels valors del socialisme aturarem a la dreta, canviarem les polítiques i ajudarem als que més ho necessiten.

I perquè nomes des del socialisme podem dir-li als nostres veïns, als nostres amics, als “nostres”... No esteu sols... amics i amigues, no esteu sols.

Per ells, per tots ells, este diumenge, anem a guanyar les eleccions!!!!

Moltes gràcies!!!