Hola molt bona
nit i moltes gràcies per acollir-nos aquí a Bítem
Esta nit, quan
pujava cap aquí, no he pogut menos que tancar els ulls i recordar tants i tants
dies que vaig viure a Bítem. Van ser molts anys pujant als horts del pare i del
tío per a recollir mandarines; a l’hort on ara està la cooperativa i al de més
a baix al camí de la Masada. D’aquells dies em quedo amb la lliçó de que per
cuidar la terra s’ha de treballar mot dur, i amb la tendresa i l’amabilitat amb
que aquells bitemencs i bitemenques sempre em van tractar.
Després, al
llarg dels anys, quan he tornat a visitar el poble com a regidor, he pogut
tornar a constatar-ho amb els vells amics del meu pare.
Per esta raó,
avui, sento una profunda emoció de fer el meu primer discurs polític davant de
tots vatros.
Com alguns sabreu, des de fa pocs dies els companys i companyes
del PSC van dipositar la seva confiança en mi per enfrontar-me a Ferran Bel a
les eleccions municipals de l’any vinent, i avui aquí us asseguro, com els hi
vaig dir a ells aquell dia, que m’hi penso deixar la pell.
Però avui estic
aquí per a parlar d’Europa i també per a parlar de principis i valors. Així com
per parlar de perquè hem d’anar a votar el dia 25 de maig, i perquè hem de
votar al Partit dels Socialistes de Catalunya.
Estic aquí per
a parlar d’una Europa en la que els Estats han apostat per desmantellar els
nostres drets socials, d’una Europa en que s’ha apostat per imposar una lògica
individualista que ens acaba dient: ho
sento però estàs sol, t’has quedat sol.
Hem assumit de
ple la tirania del campi qui pugue,
una tirania que ha entrat també en l'àmbit dels valors. Sí, avui en dia, parlar
de valors, no està de moda. Avui en dia parlar de solidaritat, de lluita
obrera, d’europeisme, de justícia social... no està de moda.
Però deixeu-me
que us digui que avui, és més imprescindible que mai que aquells que creiem en
estos valors, que aquells que creiem en les persones per damunt de tot, ens
rearmem i diguem: prou! Avui, més que
mai és l’hora de dir: prou!,
I per això, hem
de prendre decisions. Hem de decidir, aquí i ara, si ens deixem engolir pel
sistema del més fort, o ens situem una altra vegada al costat de les lluites
socials, reprenent els nostres principis i valors que sembla que s’han perdut
per un suposat camí cap a la
modernitat.
Alguns diuen
que són mals temps per als valors; que en èpoques de crisi com l’actual cal
preocupar-se primer per “allò nostre”. Ho diu Plataforma x Catalunya, ho diu el
Partit Popular, i fins i tot ho diu Convergència i Unió, que vol “guanyar”
Europa. Per a tots ells allò important és “lo nostre”.
Però… jo em pregunto, què és “lo nostre”? Qui
determina què “és lo nostre”?
Ens estem
acostumant a vore normal que uns pocs acumulin la major part de la riquesa, que
els xiquets i xiquetes de les nostres escoles passin gana, que s'especuli amb
la Borsa, que els nostres veïns perdin el treball, que se salvin bancs i no
persones... Això és lo nostre?
Ens hem
acostumat a creure tot lo que diuen aquells que pensen que amb diners es pot
aconseguir tot, i que fan qualsevol cosa per diners. I ho sento senyors de la
dreta, però per a natros, per a la majoria... això no és “lo nostre”
Estem en una
Unió Europa en que els Estats supediten la justícia a la competitivitat, en un
país on ha reaparegut 50 anys desprès la malnutrició infantil, on gairebé un
terç de la població està en situació de precarietat. En un estat on la dreta no
té prou amb recomanar que es rebaixin els sous en un 10% amb l’únic objectiu de
que ens convertim en la reserva de l’ocupació a baix cost laboral d’Europa, fa
falta que avui tornem a parlar de valors, dels nostres valors, dels valors del
socialisme... en un país com este, cal que avui, més que mai, li diem a la
gent: que no estan sols!, que natros no us deixarem sols.
Sabeu? Me’n
canso d’escoltar a persones, que em paren pel carrer i que em diuen que els qui
governem no els representen. I voleu que en confiança us digui una cosa: en
moltes ocasions, en la majoria d’elles, tenen raó.
Els Estats
d’Europa fa massa temps que han convertit la Unió Europea en un aparell que
posa els interessos d’uns quants per sobre del bé comú.
Els ciutadans
hem estat força innocents, i en aquesta innocència no hem sigut conscients que
anàvem deixant el nostre futur en mans de governs buròcrates que han posat per
damunt de les persones els beneficis econòmics.
Els ciutadans
ens hem deixat enganyar per aquells que deien que no hi havien altres
solucions, que, com repeteix fins a la sacietat la Convergència i Unió i el
Partit Popular, no hi ha diferències entre partits, entre polítiques
d’esquerres i de dretes. Però jo crec
que sí, i us puc assegurar que no és així, que hi ha diferència entre
polítiques de dretes i polítiques d’esquerres.
Els ciutadans
hem caigut en la trampa i hem oblidat moltes vegades que aquells que amaguen
els seus diners en paradisos fiscals sempre són de dretes.
Els ciutadans
hem oblidat moltes vegades que, per a ells, els que tenen diners, els de
dretes, la solidaritat depèn de les sobres del benefici privat.
I això ho dic
per que veieu que este és el seu model, però no és el nostre.
Un model més preocupat per justificar i argumentar
les receptes que suposadament ens han de treure de la crisi, que per l'onada de
retallades de drets que avui estem patint.
Mireu, avui un
mitjà de comunicació ha anunciat que 500.000 xiquets i xiquetes este estiu es
quedaran sense una menjada principal al dia. I això és molt greu.
Ens volen fer
creure que només ens queda patir o aplaudir els guanys o les pèrdues de la
Borsa, de la Prima de risc, d’allò que fan “les nostres“ multinacionals, de la
Marca Espanya, o del creixement del PIB, com si fossin victòries o derrotes de
“el nostre equip”. I us ho puc assegurar que no ho són. Que esta és la seua
lliga, però no és la nostra.
Ens poden fer
creure que la macroeconomia va molt bé, però mentre els xiquets i xiquetes
passen gana, no serveix de res.
Alguns
s’empenyen en parlar de territoris, i quan tu els dius que no, que no es tracta
d’això, que hem de parlar de persones, llavors et diuen antipatriota, que no
estimes la teva terra, o inclús que ets un “mal català”.
Sabeu que us
dic, que el gran obstacle per sortir realment de la crisi a la qual ens
enfrontem, és tota esta argumentació i justificació dels poderosos, dels que
més tenen.
Però també us
dic que les coses, no han de ser necessàriament així. Les coses poden canviar.
Creieu-me de veritat quan us dic que les coses es poden fer de forma diferent.
Si un es posa a
mirar, hi ha raons per al pessimisme. Sabem que és molt difícil fer canvis i
plantar-nos, i dir als poderosos: ho
sento senyors, però si que es pot fer diferent! i els ciutadans podem
tornar a reprendre el camí del bé comú. Potser no sabem amb detall com serà el
camí, però sí que comença amb els primers passos. Ja ho va dir el poeta: Caminante
no hay camino, se hace camino al andar.
I no ho dubteu,
que el camí cap al canvi comença amb les eleccions del proper diumenge 25 de
maig.
Encara que
alguns s’entestin en dir que som tots igual us puc assegurar, que no ho som. De
veritat, que no ho som.
Mireu, el passat dissabte va vindre a Tortosa
l’exministra Cristina Narbona, la ministra que fa 10 anys, lo primer que va fer
en prendre possessió va ser derogar el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel
Partit Popular amb el suport de Convergència i Unió. I això ho va fer una
ministra socialista i ara tornem a veure com el PP aprova un altre Pla de Conca
que vol tornar a sentenciar a mort el Delta i les Terres de l’Ebre i ara, els
que es volem convertir amb els salvadors del territori van junts de la maneta a
Europa: Convergència amb els lliberals europeus i Unió amb el Partit Popular
Europeu, com veieu ells si que són tots iguals.
Alguns pensem
en construir un nou futur, basat en els valors de la igualtat, la justícia i la
llibertat, mentre d’altres estan a la política per afavorir només als seus.
Alguns creiem
en el futur. I este futur comença a Europa, però també comença aquí a casa
nostra. Perquè Europa és Brussel·les, París, Roma i Berlín, però també ho són
les Terres de l’Ebre, Tortosa i Bítem. I el nostre futur l’hem de construir
entre tots!
No us
enganyaré, la gent avui en dia està molt desanimada i abunda el pessimisme, el
desconcert i el temor davant un futur incert. Ens trobem enfront de reptes que
qüestionen el que ha estat nostra existència fins ara. El món, en el qual
havíem après a desenvolupar-nos i a buscar oportunitats per a les persones,
està canviant de la nit al dia. I això fa temor.
No obstant,
estic convençut que, fent bandera dels nostres valors, entre tots construirem
un futur més social i responsable. Construirem organitzacions, no només a
Europa, sinó aquí a casa nostra, que ens permetin defensar-nos d’esta hegemonia
que han implantat els que més tenen.
Estic convençut
que només des dels valors socialistes tornarem a construir allò que ha estat
desmuntat.
Diguin el que
diguin els de la dreta, la lluita davant la crisi demanda més que mai lluitar
defensant els nostres valors, defensant una actitud europeista. La crisi es
guanya a Europa, però no oblidem que Bítem també és Europa.
No podem
quedar-nos solament en la crítica a les retallades, ni en l'enyorança d'aquell
passat que ens va conduir a la crisi actual. Cal tornar a reivindicar, amb més
força si cal, un futur encaminat cap a noves polítiques que comportin un
compromís real i coherent de la nostra gent, amb aquells que més ho necessiten
i que ho estan passant realment malament.
Estem en un d'estos moments que un nota
que és produirà un canvi. És el moment de ser agosarats. És el moment de tornar
a parlar de principis, valors i objectius comuns. Avui és un bon moment per a
tornar a parlar de socialisme, perquè sí alguna cosa és el socialisme és
europeista, i si en alguna cosa creu el socialisme és en la unió dels pobles,
de les persones. Davant d’aquells que es creuen que es va a Europa a guanyar o
a perdre, els socialistes creiem que estant a Europa sempre es guanya.
Per això, este
és el moment de dir prou a les injustícies provocades per la crisi. No podem
lluitar pels territoris si oblidem a les persones. No és creïble el suport a la
lluita pels drets socials a Europa, sense implicar-nos en les lluites d'aquí.
Per este motiu,
el proper diumenge us demano que aneu a votar, i us demano que animéssiu als
vostres per anar a votar socialista. I us ho demano en el meu nom, i en el de
tots aquells que en un moment o d’altre van lluitar, i fins i tot van deixar la
seva vida pel socialisme. Perquè ser socialista és ser europeista.
Perquè natros
volem dir fort i clar a Europa que ser socialista és portar al Parlament
Europeu el compromís heretat de totes les persones que fins avui han lluitat
contra les desigualtats, les imposicions, l'explotació, la xenofòbia...
Perquè li hem
d’explicar a tothom que ser socialista és una ètica irrenunciable des de la que
encarem el nostre treball des de la responsabilitat, l’equitat i la justícia.
Perquè només
des dels valors del socialisme aturarem a la dreta, canviarem les polítiques i
ajudarem als que més ho necessiten.
I perquè nomes
des del socialisme podem dir-li als nostres veïns, als nostres amics, als
“nostres”... No esteu sols... amics i
amigues, no esteu sols.
Per ells, per
tots ells, este diumenge, anem a guanyar les eleccions!!!!
Moltes
gràcies!!!