dijous, 30 de gener del 2014

Entrevista de Georgina Benet Gómez, alumna de l'Institut Cristòfol Despuig, per al Treball de Recerca sobre la Festa del Renaixement

Enric Roig Montagut va néixer a Tortosa el 1961. És arquitecte, actual regidor i Cap de l’oposició de l’Ajuntament de Tortosa pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i ex coordinador de la Festa del Renaixement.

1. Va ser vostè qui va oferir-se per participar activament en la Festa del Renaixement o li van oferir adherir-se a l’òrgan de coordinació? Per què?

Jo vaig entrar perquè era el cap de servei de cultura quan es va produir el segon any de Festa. Jo sempre dic que La festa enganxa!
De l’eslògan “Vine i deixa’t seduir” tots els que vam començar a treballar vam pensar que això era cert, t’enganxa. Al principi ho feia per obligació, però al tercer any ja em vaig abocar plenament en la Festa. Em vaig abocar tant en la Festa que tinc 6 vestits del renaixement.
Actualment sóc treballador de l’Ajuntament en excedència.
Referit a la Festa era tècnic, i l’encarregat de  coordinar que tota la festa funciones.
Per motius diversos vaig haver de deixar la Festa el 2006 però actualment sóc voluntari de la família noble dels Montagut.

2. Pel que fa a la seva formació acadèmica, com a arquitecte, què creu que aporta a la Festa?

La meva plaça es coordinador. Jo he incorporat sempre la recerca històrica, tenia ganes de fer les coses a la perfecció.
No vaig entrar dins la Festa com a arquitecte que sóc sinó que com més passava el temps em sentia com un arquitecte de l’època. També entrar en la coordinació de la Festa m’ha fet tenir una visió global de l’arquitectura en molts àmbits. Dintre de la Festa he après molta història gràcies a la Ester Galindo i Nuria Segarra ja que són documentalistes juntament amb l’arxiu.

3. Com s’estudia en aquest Treball de Recerca, les causes de l’esplendor de la ciutat de Tortosa en l’època del Renaixement són: el patrimoni artístic de la ciutat tan important, el control marítim, militar i el de la desembocadura del riu Ebre i que era pas obligat per connectar València amb Barcelona.  Creu que podria afegir-n’hi alguna més?

Jo penso que n’hi ha una altra. No hem d’oblidar que Tortosa tenia un Bisbat, el més extens i ric.
Sempre hem dit, encara que els historiadors em dirien que no, que Tortosa és una petita ciutat estat. Tortosa era la cruïlla dels països catalans en el sentit que la Corona d’Aragó abraçava Aragó, València, Mallorca i el Comtat de Barcelona.
Com ja he dit abans el Bisbat en aquella època era el més extens i ric i per això vam optar per col·laborar amb el Bisbat fent una missa el diumenge de la Festa.

4. Quina o quines causes esmentades a la pregunta anterior creu que li falten a la ciutat de Tortosa actualment per recuperar aquest esplendor ?

Que se senti capital. Penso que vivim massa de temps passat ja que era i és capital de territori i una  potència econòmica. La pèrdua del tren ha estat una de les causes principals de la pèrdua d’aquest esplendor en tots els sentits. Penso que la festa ha fet augmentar l’orgull de ser tortosí i jo vaig tenir una sensació de desmesura quan preparàvem la festa. Ens falta a tots els tortosins que creguem que la nostra ciutat era i és una potència econòmica, comercial, turística; falta aquest sentiment, ens fa falta aquesta empenta.

5. Des de bon principi es va tenir molt clar estructurar la Festa del Renaixement en dues vessants: la històrica i la lúdica. Com creu que han anat evolucionant aquestes branques al llarg de la història de la Festa?

Sí, és cert hi ha aquestes dues vessants però n’hi ha una tercera, el casc antic. La recuperació del casc antic, ha estat un tret fonamental. La vessant lúdica s’ha mantingut mes o menys però cada vegada ha minvat, sobretot en els espectacles internacionals. Va haver-hi un any que estàvem a punt de tenir el títol de Declaració d’interès turístic internacional. En l’evolució de la Festa s’ha perdut el rigor històric. S’han perdut els col·loquis, una de les obres més importants de l’autor Cristòfol Despuig . aquests col·loquis consistien en fer xerrades sobre personatges importants unes setmanes abans com ho vam fer amb Felip II entre d’altres.  D’aquesta manera el que es buscava també era que vingués gent de fora i així també era més fàcil da difusió en altres indrets del territori.

6. I, per acabar, què canviaria de l’actual Festa del Renaixement?

Canviaria moltes coses, les principals serien el rigor històric, el mercat d’època ja que s’està convertint en un “mercadillo” on la gent va disfressada del Renaixement. També, que no s’abusés en les tavernes, ja que actualment s’està convertint en una festa desmembrada en l’espai, S’hauria de reconcentrar. L’exemple clar d’això són les avançades de Sant Joan ja que fa que la gent es dispersi molt més en l’espai. Falta recuperar el sentiment de festa familiar ja que s’ha convertit en una festa de beure i menjar. Falta l’espectacle, rigor, .... s’ha d’intentar tornar a aconseguir una concentració. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada